Entradas

(L315) El sentit d'un final (2011)

Imagen
Julian Barnes, El sentit d’un final (2011)
Primera novel·la que llegeixo del Julian Barnes (Leicester, 1946) Qui forma part d’aquesta generació d’escriptors anglesos que eren joves als anys seixanta i que avui ronden els setanta anys: Martin Amis, Salman Rushdie, Ken Follett, Ian McEwan, etc.
Argument: El narrador es diu Tony Webster i ens parla de la seva època escolar i com al seu grupet de tres s’hi afegeix l’Adrian Finn. Tots ells odien els pares i la institució familiar, tret de l’Adrien que prové d’una família trencada, el pare va ser abandonat per la mare. El grup té idees transgressores pròpies de la joventut. Els pares pensen que és solament una etapa que ja superaran, perquè ells també han sigut joves però no de la mateixa manera!?
Un company d’escola dels nois es suïcida perquè ha deixat una noia embarassada, es deia Robinson. Acaben l’ institut i van a la Universitat. Tony té novia, una tal Verònica. Ens explica en que consisteix el galanteig a la seva època, un quants petons…

(L314) Los enamoramientos (2011)

Imagen
Javier Marías, Los enamoramientos (2011)
Primera novela que comento de uno de los escritores españoles más reconocidos y leídos a nivel nacional e internacional. Se trata de Julián Marías (Madrid, 1951). En Los enamoramientos (2011) el autor nos lleva a lo más profundo del ser humano, donde comprobaremos de lo que éste es capaz de hacer cuando desea conseguir el amor del otro.
Argumento: Miguel Desvern es un empresario de unos cincuenta años y su mujer Luisa de unos cuarenta. Tienen dos hijos pequeños. La historia nos la cuenta María Dolz que los veía cada día en el restaurante que ella también frecuentaba.
Miguel y Luisa le parecen “la pareja perfecta”. Opina que son de familia acomodada. Un día nos lo ve por el bar y se siente de peor humor. María trabaja en una editorial y tiene que satisfacer algunas excentricidades de los escritores. Se entera que Miguel era empresario y que ha muerto acuchillado en la calle. Revisa la prensa y encuentra noticias del asesinato. Lo mató un indigente…

(L313) La separación (1991)

Imagen
Dan Franck, La separación (1991)
Prosigo con el comentario de obras de autores franceses. En este caso se trata de Dan Franck (París, 1952) un joven guionista y escritor que plasmo en una novela su crisis de pareja. Próximos a los cuarenta años y con los hijos todavía pequeños las parejas entran en crisis e inevitablemente uno de los dos desea empezar una nueva vida. El amor se ha acabado y los hijos no son suficiente motivo para permaneces juntos.
Argumento: Una pareja está viendo La Tempestad de Shakespeare. Él le coge la mano, ella se la ofrece muerta, él le pasa los dedos y juega con el anillo. Ella la retira excusándose en que quiere concentrarse en la obra. Él comenta que ha perdido la batalla de las manos.
En casa discuten por muchos temas. Tienen dos hijos pequeños. Las señales del amor van desapareciendo. Ya no almuerzan juntos, ella está distante, como en otro lugar, con la mirada perdida. En una cena y presionada por él le confiesa que está enamorada de otro hombre. Ella no pr…

(G127) Amoca (Linyola, Lleida)

Imagen
Restaurant Amoca (Linyola, Lleida)
Malgrat que les referències que teníem no eren les millors i davant la primera i errònia impressió de que era un local que es bolca amb la clientela local i deixa de banda al foraster, he de dir que el restaurant Amoca, del carrer Llibertat, 32, de Linyola, va suposar una agradable sorpresa. Ofereixen una cuina de proximitat amb un bon producte i una magnífica elaboració. Es tracta d'un negoci familiar que porta obert des de l’any 1961.
De la seva variada carta vàrem escollir uns quants plats per picar i compartir. Començarem amb un plat que molts de vosaltres trobàveu a faltar tractant-se d’un recorregut per la cuina lleidatana. Cargols a la llauna (foto), sal, pebre i oli, boníssims. De la varietat bover, carnosos i de bon grossor. En el seu punt de cocció i acompanyats per tres salses: romesco, vinagreta i all i oli, totes elles delicioses.

Seguim amb una Coca de verdures amb foie Poêle (foto), molt suculenta i fina. Unes delicioses croquetes de…

(L312) El adversario (1999)

Imagen
Emmanuel Carrère, El adversario (1999)
Emmanuel Carrère (París, 1957)es un narrador de primer orden y hoy os comento una segunda novela suya titulada El adversario (1999). Se trata de una turbadora historia que hace que nos preguntemos en lo fácil que es caer en la espiral de la mentira y de las apariencias que acaban conduciéndonos a una profunda soledad. No compartir los problemas con las personas de nuestro entorno, podría llevarnos al aislamiento, la paranoia y la locura.
Argumento: Jean-Claude Romand mata a su mujer y a sus hijos pequeños, a continuación se dirige a casa de sus padres y después de comer con ellos también los mata.
Luc Ladmiral era su amigo desde hacía más de veinte años, estudiaron juntos la carrera de medicina. Luc descubre un incendio en casa de los Romand, todos han muerto sólo ha sobrevivido el padre Jean-Claude que está muy grave. La policía viene a ver a Luc, le explica que la familia había muerto a balazos antes del incendio, los padres también. La policía pi…

(L311) La teranyina (1984)

Imagen
Jaume Cabré, La teranyina (1984)
Primera novel·la que comentem de l’escriptor i guionista televisiu Jaume Cabré (Barcelona, 1947). La teranyina (1984) està ambientada en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona i en les lluites de poder dels industrials catalans del tèxtil. La localitat imaginària de Feixes és Terrassa.
Argument: Assistim a una execució al Castell de Montjuic relacionada amb l’afer del Vapor Rigau (Podria ser la de Ferrer i Guàrdia). Retrocedim al funeral d’en Francesc Rigau fundador d’un petit imperi de la pana. El mateix dia de la seva mort es reuneix el Consell a instàncies del germà del mort Julià Rigau. L’Enric Turmeda estava casat amb la Francina filla del mort; en el part de l’Adela va morir la mare (Francina). L’Enric sap que en Julià Rigau i la seva germana Mercè intriguen per allunyar-lo de la fortuna del sogre.
A l’estació de tren en Mercader agafa un tren cap a Sabadell. Dins entren en contacte amb ell i li duen que agafi una senalla. Després tor…

(G126) Macao (Lleida)

Imagen
Restaurant Macao (Lleida)
Fa un any i mig que ha obert un nou restaurant japonès a Lleida. Es tracta del Macao, Carrer Camps de Mart, 27. Ofereix una cuina japonesa molt al gust occidental, pel meu paladar massa domesticada, inclús els plats que haurien de picar no ho fan. Encara que no deixa de ser una experiència agradable i potser sigui el millor japonès de la ciutat.
De la seva variada carta vàrem escollir uns quants plats per compartir. Començant per un Llagostí amb tempura, alvocat i cibulet embolicat amb salsa acevichada i tougarashi (foto), correcte. Seguint amb una Tonyina brasejada amb crema d’advocat i gelatina de ponzu (foto), molt bona.




Una sèrie de niguiris interessants van ser el Burger de Waygu planxa i ceba caramel·litzada (foto), bo. La Gamba vermella amb mayo spicy (foto), molt bona. I per acabar un Peix mantega amb tòfona (foto), combinació molt encertada.





Es remarcable que les postres no baixessin el nivell, cosa que malauradament acostuma a succeir amb massa freqüè…